Consorci Ripollès Desenvolupament

PLA PILOT CONTRA LA POBRESA ENERGÈTICA AL RIPOLLÈS

PRIMERES INTERVENCIONS PER PAL.LIAR LA POBRESA ENERGÈTICA AL RIPOLLÈS

6 famílies han aconseguit reduir el seu consum energètic.

 

El passat mes de desembre de 2016 es va iniciar un pla pilot contra la pobresa energètica al Ripollès, de la ma de l’Agència de Desenvolupament del Ripollès, el Consorci de Benestar Social del Ripollès i l’Oficina d’Habitatge de l’Ajuntament de Ripoll. Amb aquest pla es volia iniciar un projecte conjunt entre els diferents agents territorials per a fer front a la pobresa energètica a la comarca i donar suport als col·lectius més vulnerables. Analitzant alhora els punts forts i febles de la metodologia de treball plantejada per tal d’adequar-la definitivament al pla establert.

Al llarg d’aquests mesos, dos tècnics de l’Agència de Desenvolupament del Ripollès, contractats a través del Servei d’Ocupació de Catalunya, han estat els encarregats de realitzar les primeres intervencions.

Els treballs s’iniciaven amb la selecció, per part del Consorci de Benestar Social del Ripollès (CBSR), de 6 famílies que es troben en situació d’exclusió residencial i per les que calia desenvolupar ràpidament Informes d’avaluació energètica i crear una metodologia de treball.

Tots els casos van comptar amb una visita d’avaluació energètica (VAE) inicial, on conjuntament amb una treballadora del CBS s’analitzaven detalladament tots els aspectes de l’habitatge que influeixen en el consum energètic (tancaments, electrodomèstics, il·luminació, calefacció…) i els hàbits de consum de la família.

Paral·lelament es van obtenir els consums d’energia i aigua d’aquestes famílies mitjançant facturació i es va accedir, amb el seu consentiment, a les seves corbes de consum elèctric horari, per a poder analitzar els seus patrons de consum i entendre al detall la seva despesa energètica.

Es van analitzar les tarifes i potències elèctriques contractades per tal d’optimitzar la millor modalitat contractual dels diversos subministraments, calculant l’estalvi i informant de les bonificacions a les que les famílies hi tenien dret, com ara el Bo Social o l’ampliació de trams i el cànon social de l’aigua. Tot i poder-ne ser beneficiàries totes les famílies, cap d’elles ho havia sol·licitat.

Aquest mes d’agost ja es va donar per finalitzada la primera fase del projecte que  ha permès establir la metodologia de treball i extreure les primeres conclusions dels informes realitzats. Conclusions com ara que la potència elèctrica es pot ajustar en la totalitat dels habitatges, tot i que alguns es veuen condicionats pel fet de disposar de calefacció elèctrica.

A nivell constructiu i d’instal·lacions, les principals mancances dels habitatges, son el sistema emprat per a la calefacció i la tipologia i estat de conservació dels tancaments. S’han detectat deficiències importants en el sistema de calefacció en 4 dels 6 habitatges, i tancaments insuficients o en males condicions en 3 dels 6 casos.

L’estudi també ha permès definir la inversió necessària i els estalvis provinents de la instal·lació de sistemes de calefacció més eficients, com el gas o el pellet, o de la substitució dels tancaments que presentaven majors deficiències.

La col·laboració entre entitats ha permès realitzar petites intervencions als habitatges per a contribuir a l’estalvi energètic, com ara la substitució de bombetes i millores en els tancaments mitjançant la instal·lació de borlets per a evitar l’entrada d’aire fred a l’hivern.

Gràcies a aquestes petites actuacions i a la millora d’hàbits, s’ha aconseguit ja un estalvi per família equivalent al 2% de la seva despesa energètica. Tot i que el potencial d’estalvi és molt més elevat, superior als 400€ anuals per habitatge, i permetria reduir la despesa en un 34%, amb una inversió mitjana necessària de 2.400€ per habitatge. L’adequació de tarifes i la sol·licitud de bonificacions socials, que ja s’han pogut aplicar en alguns casos, han permès obtenir estalvis superiors al 20% de la despesa energètica amb l’únic cost de tramitació.

Més enllà de l’estalvi aconseguit, les adequacions de les instal·lacions també cerquen una millora del confort tèrmic dels habitatges. Cal destacar l’esforç d’aquestes famílies per mantenir uns nivells baixos de consum, conscients del cost econòmic que representa i les dificultats que tenen per a fer front a les despeses. En els mesos d’hivern, moltes d’elles no poden mantenir l’habitatge en unes condicions mínimes de confort. Moltes de les famílies utilitzen el butà com a font de calefacció, pel menor cost que els representa al no estar subjecte a un contracte de subministrament i amb l’agreujant dels problemes d’humitats i condensació que provoca la combustió a l’interior dels pisos.

El projecte ha continuat mitjançant 4 sessions grupals d’assessorament en estalvi i eficiència energètica en les que han assistit 19 famílies a les que posteriorment s’ha atès per a realitzar una diagnosi i propostes inicials, i determinar aquells casos en que cal un treball més específic.